Avui dia, sembla cada vegada més imprescindible, com a usuaris, conèixer fins a on arriben els nostres drets i fins on estem protegits a l’hora de contractar, en la nostra condició de consumidors. Després d’anades i vingudes amb la interpretació dels Tribunals en relació a la condició de consumidor, finalment ha quedat clar que tenen la condició de consumidor totes aquelles persones, físiques o jurídiques, que contractin béns o serveis com a destinataris finals. Però, què ocorre amb aquells ens sense personalitat jurídica com una “Comunitat de béns”? Les seves contractacions poden ser considerades com a relacions de consum?
Per a això, hem de partir del concepte de “Comunitat de Béns”, entenent aquesta com aquella associació entre dues o més parts (anomenats socis comuners) que ostenten la propietat i titularitat d’una cosa o dret indivís, per a la gestió o explotació d’aquest bé comú. El seu origen es troba en l’art. 392 del Codi Civil.
Aquestes “Comunitats de béns” es constitueixen mitjançant document privat signat pels socis comuners, no obstant això, al no constituir-se en Escriptura Pública, ni inscriure’s en cap registre, manquen de personalitat jurídica pròpia, més enllà de la que els correspongui als propis comuners.
A través dels seus socis, les “Comunitats de béns” poden contractar productes o serveis relacionats amb la gestió i administració dels béns de la comunitat, però, mantenen aquestes contractacions de serveis o productes de les “Comunitats de béns” la condició de relacions de consum? La resposta, com no podia ser d’una altra manera, és “depèn”.
La Llei de Defensa de Consumidors i Usuaris preveu en el seu article 3r la possibilitat que les entitats sense ànim de lucre puguin ser considerades consumidors quan actuïn en un àmbit aliè a una activitat comercial o empresarial
La Jurisprudència del nostre país ha analitzat amb detall els requisits que ha de reunir una relació per a ser considerada de consum, concloent que, en la vigent legislació en matèria de protecció de consumidors, no és el caràcter d’empresari o particular del contractant el que ha de tenir-se en compte per a decidir la normativa a aplicar, sinó si és o no destinatari final del producte o servei contractat. En el nostre cas, en relació a les “Comunitats de béns”, el caràcter de relació de consum vindrà condicionat al fet de si la contractació està o no relacionada amb l’objecte per al qual es va constituir la Comunitat de béns”.
El problema és que rares vegades els comuners subscriuran un producte o servei respecte al bé comú, que no estigui relacionat, almenys parcialment, amb l’explotació d’aquest, i, en conseqüència, amb l’activitat i finalitat de la “Comunitat de béns”.
Per exemple, imaginem una “Comunitat de béns” constituïda amb la finalitat d’explotar un edifici, sent tots i cadascun dels pisos que el constitueixen propietat dels socis comuners. Si la “Comunitat de béns” subscriu un contracte de manteniment amb una empresa que es dedica a serveis de neteja en relació amb l’edifici, tindrà la condició de relació de consum aquest contracte?
Algunes Audiències Provincials, com per exemple l’Audiència de la Corunya en la seva Sentència de 28 de març de 2018 (EDJ2018/675845), han entès que, si alguns dels habitatges de l’edifici de la “Comunitat de béns” fos l’habitatge habitual d’algun dels comuners, o s’estigués usant amb finalitats particulars i no d’explotació, estaríem davant un cas de “Comunitat de béns” amb relació de consum. És a dir, en principi el manteniment d’un edifici d’habitatges i locals comercials, que té la finalitat de ser utilitzat com a habitatge habitual del comuner, i els altres destinar-los a l’arrendament, no exclouria la condició de relació de consum. La pèrdua de la condició de relació de consum es produirà en les relacions amb els arrendataris de la resta d’immobles, on sí que actua com a professional, però no respecte al contractant del servei prestat a la comunitat.
No obstant això, a sensu contrari, el que ens diu aquest corrent jurisprudencial és que, si la finalitat de la constitució de la “Comunitat de béns” és l’explotació íntegra d’aquest immoble, i que cap comuner utilitza cap dels béns comuns a títol particular, la condició de relació de consum quedarà automàticament exclosa, ja que la contractació anirà directament relacionada amb l’explotació del bé comú i, en conseqüència, s’integrarà plenament en el seu ànim de lucre o activitat comercial.
Per tant, quan analitzem la possible condició de relació de consum de les transaccions realitzades per una “Comunitat de béns” – o dels seus socis comuners -, hem de tenir en compte si els béns de la comunitat són explotats íntegrament per a la seva activitat comercial o empresarial, en aquest cas no podrà parlar-se de relació de consum per part de la “Comunitat de béns”, o si aquests béns són parcial o totalment destinats a l’ús particular dels socis comuners, en aquest cas la relació haurà de qualificar-se com una relació de consum.
Este artículo está disponible en: Castellano English Deutsch
