En el dia a dia és comú la utilització de les targetes de crèdit com a mitjà de pagament per efectuar les diferents compres. Moltes són les varietats que ofereixen les diferents entitats bancàries i de les quals, no obstant això, no coneixem en absolut el funcionament d’aquestes.
En les targetes bancàries, existeixen diferents possibilitats de pagament:
- En les targetes de dèbit: el pagament es verifica deduint l’import mitjançant càrrec en el compte vinculat en el moment de la utilització.
- En les targetes de crèdit és freqüent trobar dues modalitats:
- Targetes de pagament o dèbit diferit, en les quals el saldo derivat de la utilització de la targeta es carrega en el compte vinculat sense que es percebin interessos per aquest ajornament de pagament.
- Targetes de crèdit ajornat que solen reportar interessos dia a dia liquidables mensualment, a favor del banc, al tipus mensual que figura en les condicions particulars del contracte.
Encara que s’exigeix que en tot cas el client sigui perfectament informat de les condicions econòmiques que comporten la utilització dels diferents tipus de targeta existents, la pràctica fa concloure que no sempre és així i que els consumidors no sempre són informats de les condicions a les quals se sotmeten generant en molts casos situacions indesitjables de sobreendeutament.
Què són les targetes revolving?
Les targetes revolving tal com estableix el Banc d’Espanya són una tipologia especial de targeta de crèdit, que la seva principal característica és l’establiment d’un límit de crèdit que el seu disponible coincideix inicialment amb aquest límit, que disminueix segons es realitzen càrrecs (compres, disposicions en efectiu, transferències, liquidacions d’interessos i despeses i uns altres) i es reposa amb abonaments (pagament dels rebuts periòdics, devolucions de compres…), així com els interessos, comissions i altres despeses generades que es financen conjuntament.
És a dir, són targetes de crèdit que permeten la devolució del crèdit de forma ajornada mitjançant el pagament de quotes periòdiques que varien en funció de les quantitats disposades. Dins dels límits fixats per part de l’entitat pot fixar-se l’import de la quota, però és necessari tenir en compte que amb cada quota pagada el crèdit es reconstitueix, és a dir, es pot tornar a disposar de l’import del capital amortitzat en cada quota.
D’aquí el seu nom revolving, per la qual cosa constitueix un crèdit que es renova de manera automàtica al seu venciment mensual, de tal forma que en realitat és un crèdit rotatiu que s’equipés a una línia de crèdit permanent. Sobre el capital disposat s’aplica el tipus d’interès pactat. Addicionalment, si es produeixen impagaments, el deute es capitalitza novament amb meritació d’interessos.
El funcionament revolving consisteix en la disposició d’un crèdit amb un límit determinat, l’amortització del qual s’efectua amb les quotes mensuals abonades al banc, comptant amb un tipus d’interès generalment més elevat que l’utilitzat en els préstecs que normalment oscil·la entre el 20% i el 30%, i que s’intenta justificar en l’elevat risc del finançament concedit per les entitats emissores d’aquest tipus de targetes.
El prestatari disposa d’un import màxim del qual pot disposar sense límit temporal. No es requereix cap mena de garantia per a la seva concessió ni es realitza un estudi de solvència del prestatari. A mesura que es va amortitzant l’import disposat es pot tornar a disposar i així successivament.
Pel que en aquest tipus de targetes és molt important informar-se de com serà amortitzat el deute, i la primera elecció és en quin termini, atès que si es tria pel pagament total del deute, les entitats no solen cobrar interessos. No obstant això, si el pagament és a terminis, es generen interessos que tal com ja avançàvem solen ser bastant alts justificats per l’alt risc del finançament concedit.
Per tot el que s’ha exposat, en targetes d’aquesta tipologia des del Departament de Conducta de Mercat i Reclamacions del Banc d’Espanya es considera que una bona pràctica financera consistiria que, per a casos en els quals l’amortització del principal es vagi a realitzar en un termini molt llarg, l’entitat facilités de forma periòdica informació al seu client sobre els següents extrems:
- el termini d’amortització previst tenint en compte el deute generat i pendent per l’ús de la targeta i la quota triada pel client (quan acabaria el client de pagar el deute si no es realitzessin més disposicions ni es modifiqués la quota
- escenaris exemplificatius sobre el possible estalvi que representaria augmentar l’import de la quota sobre el mínim triat i
- l’import de la quota mensual que permetria liquidar tot el deute en el termini d’un any.
Les targetes revolving i el pronunciament del Tribunal Suprem en la seva Sentència de data 25 de novembre de 2015 (Cas Sygma)
La Sentència dictada per part el Tribunal Suprem, Sala 1r, dictada en Ple, de 25 de novembre de 2015 (núm.62872015) va declarar la nul·litat d’un contracte de targeta revolving amb base a la infracció de l’article 1.1 de la Llei de 23 de juliol de 1908, de repressió d’usura.
Es planteja el caràcter usurari d’un crèdit revolving concedit per una entitat financera a un consumidor a un tipus d’interès remuneratori del 24,6% TAE, incrementats en 4,5% punts percentuals per a l’interès de demora.
El Jutjat d’Instància i l’Audiència van dictaminar a favor de l’entitat prestadora i van rebutjar que un 24,6% TAE pogués considerar-se usurari. Així mateix, es va rebutjar que l’interès de demora pogués ser considerat abusiu. Davant aquest resultat, el prestatari va recórrer en cassació insistint en els seus dos arguments essencials, això és, contra els interessos pactats, sol·licitant es declarés els interessos remuneratoris com a usuraris i els de demora com a abusius.
El Tribunal Suprem en la seva Sentència estableix que perquè l’operació creditícia pugui ser considerada usurària, n’hi ha prou que es donin els requisits previstos en el primer incís de l’art. 1 de la Llei, això és “que s’estipuli un interès notablement superior al normal dels diners i manifestament desproporcionat a les circumstàncies del cas” sense que sigui exigible, que, acumuladament s’exigeixi “que ha estat acceptat pel prestatari a causa de la seva situació angoixant, de la seva inexperiència o del limitat de les seves facultats mentals”.
L’interès remuneratori estipulat va ser del 24,6% TAR. El Tribunal en la seva Sentència recull que per a determinar si l’interès és notablement superior al normal dels diners, no és el nominal, sinó la taxa anual equivalent (TAE) que es calcula prenent en consideració qualsevol dels pagaments que el prestatari ha de realitzar al prestador per raó del préstec conforme a uns estàndards legalment predeterminats. Es tracta de comparar-ho amb l’interès normal o habitual en concurrència amb les circumstàncies del cas i la llibertat existent en aquesta matèria. El Suprem considera que una diferència entre la TAE fixada en l’operació i l’interès mitjà dels préstecs al consum en la data en què va ser concertat permet considerar l’interès estipulat com “notablement superior al normal dels diners”.
Per considerar el que es considera com a “l’interès normal” pot acudir-se a les estadístiques que publica el Banc d’Espanya, prenent com a base la informació que mensualment han de facilitar-li les entitats de crèdit sobre els tipus d’interès que apliquen a diverses modalitats d’operacions actives i passives.
A més, com a requisit exigit, s’estableix que l’interès ha de ser “manifestament desproporcionat amb les circumstàncies del cas”. Tal com es recull en la mateixa Sentència, l’entitat financera que va concedir el crèdit revolving no va justificar la concurrència de circumstàncies excepcionals que expliquin l’estipulació d’un interès notablement superior al normal en les operacions de crèdit al consum.
Es recull que l’alt tipus d’interès no pot veure’s justificat sobre la base del risc derivat de l’alt nivell d’impagaments, no podent justificar-se l’elevat tipus d’interès tan desproporcionat en operacions de finançament al consum, sobre la base del risc derivat de l’alt nivell d’impagaments nuat a operacions de crèdit al consum concedides d’una manera àgil i sense si més no comprovar adequadament la capacitat de pagament per part del prestatari. Això, atès que la concessió de préstecs al consum de manera irresponsable a tipus d’interès elevats facilita el sobreendeutament dels consumidors comportant d’aquesta manera, que els qui compleixen regularment les seves obligacions hagin de carregar amb les conseqüències de l’elevat nivell d’impagaments, no podent ser objecte de protecció jurídica i no podent ser justificable un interès tan elevat.
El Tribunal Suprem en la seva resolució estableix que el caràcter usurari del crèdit revolving comporta la nul·litat, que ha estat qualificada expressament pel més alt Tribunal com a radical, absoluta i originària.
Les conseqüències de la nul·litat es recullen en l’article 3 de la Llei de la Repressió de la Usura, això és, el prestatari estarà obligat a lliurar tan sols la suma rebuda, és a dir, l’entitat financera tindrà l’obligació de retornar tots els interessos abonats pel client.
Per tant, i en aplicació del control derivat de la Llei de 23 de juliol de 1908, generalment coneguda com a Llei Azcárate, l’estipulació corresponent podrà i haurà de ser declarada nul·la quan l’interès previst sigui “notòriament superior al normal ús dels diners i manifestament desproporcionat amb les circumstàncies del cas”.
Per determinar quan l’interès remuneratori és “notòriament superior al normal dels diners” el referent no deu ser l’interès mitjà en les operacions de crèdit al consum, sinó l’específic dels contractes de crèdit revolving per ser est el mercat rellevant.
I a objecte de determinar quin és “l’interès normal dels diners” en el mercat dels crèdits revolving, és recomanable acudir a la informació estadística que proporciona el Banc d’Espanya.
Este artículo está disponible en: Castellano English Deutsch
