No és un fet controvertit que el crèdit d’una persona especialment relacionada amb el concursat ha de ser qualificat de subordinat. L’objecte de debat sol ser quan concorren les raons que justifiquen el tractament com a persona especialment relacionada amb el concursat.
La recent Sentència núm. 113/2021 dictada per la Sala 1a del Tribunal Suprem en data 2 de març de 2021 acorda subordinar un crèdit en pertànyer la titular del mateix i la concursada al mateix grup de societats.
Quan hem d’entendre que la creditora té la condició de persona especialment relacionada amb el concursat? El Text Refós de la Llei Concursal diferència entre persones jurídiques i físiques.
En relació amb les jurídiques, l’article 283 del TRLC (abans article 93.2 de la LC) estableix els supòsits:
- El soci que respongui personalment i il·limitadament dels deutes socials.
- L’administrador, liquidador o director general de la concursada, així com els qui ho haguessin estat dins dels dos anys anteriors a la declaració de concurs.
- La societat que formi part del mateix grup de societats.
- El soci que sigui titular en el moment de naixement del dret de crèdit d’un 5% o més del capital social si la societat tingués valors admesos a negociació en el mercat secundari oficial o un 10% si no els tingués.
S’exceptua el creditor que hagi capitalitzat directament o indirectament tot o part dels seus crèdits en compliment d’un acord de refinançament, acord extrajudicial de pagaments o conveni concursal.
Si bé tant el Jutjat del Mercantil núm. 3 de Pontevedra, com l’Audiència Provincial de Pontevedra, com el Tribunal Suprem coincideixen a determinar que la qualificació del crèdit ha de ser com a subordinat, les seves decisions estan basades en diferents raonaments. La pertinença al mateix grup de societats és la causa per la qual el TS en la seva recent Sentència acorda que la creditora ha de ser considerada persona especialment relacionada amb la concursada i, conseqüentment, subordinar el seu crèdit.
Tal com el mateix TS estableix en les seves Sentències núm. 738/2012, de 13 de desembre, 134/2016, de 4 de març i 190/2017, de 15 de març, ha d’entendre’s per grup de societats el que es disposa en l’article 42.1 del Codi de Comerç.
Aquest precepte estableix que l’element que determina si ens trobem o no davant un grup de societats és el control: “existeix un grup quan una societat ostenti o pugui ostentar, directament o indirectament, el control d’una altra o altres.”
Raona la recent STS que les causes que justifiquen la subordinació en aquests supòsits són la possibilitat que la creditora pugui tenir informació privilegiada sobre la situació de la concursada, que hagi pogut tenir alguna influència en la seva activitat o que el finançament atorgat per aquesta societat intenti pal·liar la infracapitalització de la mercantil concursada.
Recordem que els crèdits subordinats són els de menor rang dins del concurs de creditors, la qual cosa comporta que sigui molt difícil el seu cobrament.
Este artículo está disponible en: Castellano
