Entre les preguntes més freqüents es troba, sense cap dubte, tot el relacionat amb la salvaguarda d’ocupació o obligació de mantenir els llocs de feina en les empreses que hagin aplicat un ERTE.
Des del mes de març passat hem viscut una allau de normativa en matèria laboral, i concretament amb mesures entorn de la regulació dels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (d’ara endavant “ERTE”), que han generat molts dubtes d’interpretació que han derivat en una sensació real d’inseguretat jurídica per a les empreses i els seus assessors en l’aplicació o no de qualsevol nova mesura per pal·liar els efectes de la pandèmia de la COVID19.
Entre les preguntes més freqüents es troba, sense cap dubte, tot el relacionat amb la salvaguarda d’ocupació o obligació de mantenir els llocs de feina en les empreses que hagin aplicat un ERTE.
El mes de març, després de declarar-se l’Estat d’Alarma per la pandèmia, es va publicar el Reial decret llei (d’ara endavant “RDL”) 8/2020, que regulava un procés específic d’uns “nous” ERTE per força major amb exoneracions de les quotes de Seguretat Social per a les empreses que es trobaven amb la seva activitat paralitzada.
El que també s’establia en aquesta nova normativa conjuntament amb la possibilitat de deixar de pagar les quotes (o reduir el seu cost) de la Seguretat Social era una salvaguarda d’ocupació, o cosa que és el mateix, el compromís de mantenir l’ocupació durant un termini determinat, i que es va fixar en 6 mesos.
La primera redacció d’aquesta obligació va plantejar molta controvèrsia, i per això, el Govern ha hagut de modificar la redacció inicial en diverses ocasions, com han estat en els RDL11/2020, 18/2020, 24/2020, i 30/2020, que és l’últim aprovat el mes de setembre passat.
Fins i tot, ha estat necessari que la Direcció General de Treball del Ministeri de Treball i Economia Social, a causa de les constants veus que s’alçaven reclamant clare-dat, emetés oficis amb criteris interpretatius, intentant resoldre molts dels dubtes generats en la forma i efectes de la salvaguarda d’ocupació.
Una vegada analitzades les diverses redaccions de la salvaguarda i de les interpretacions ofertes, crec convenient exposar les següents preguntes freqüents amb la seva corresponent resposta:
A quins treballadors afecta el compromís de manteniment d’ocupació?
Únicament als afectats per l’ERTE.
Quins tipus de contractes s’han de mantenir?
Els contractes de treball que s’han de mantenir són els afectats per l’ERTE. Per exemple, no existeix cap risc en la contractació d’altres treballadors en substitució dels quals hagin marxat de manera voluntària i estiguessin afectats per l’ERTE.
Quan es pot procedir a l’extinció del contracte sense incomplir amb l’obligació de manteniment d’ocupació?
Sempre que es produeixi una causa d’acomiadament disciplinari, no és necessari mantenir l’obligació. Existeix una discussió, que encara no s’ha resolt sobre si ha de ser amb declaració o no de la procedència. Tampoc es produeix l’incompliment en cas de baixa voluntària, invalidesa o jubilació del treballador.
Continua mantenint-se el dubte que succeeix amb l’acomiadament objectiu, encara que sigui procedent.
Què succeeix amb l’extinció dels contractes de treball temporal?
En la mateixa línia que la resposta anterior, no es considera incomplida l’obligació en cas de finalització dels contractes temporals, sempre que es compleixi amb el seu objecte, és a dir, que s’acabi la seva durada o s’hagi realitzat obra o servei per al qual va ser contractat.
Sense oblidar, que dins de les diferents normes aprovades aquests mesos, s’ha establert l’obligació de prolongar la durada dels contractes temporals afectats per un ERTE fins a la finalització de la seva afectació a cada treballador concret.
Quan s’inicia el termini dels 6 mesos de manteniment d’ocupació?
S’inicia des del moment en què es produeix la represa de l’activitat. I s’entén que es reprèn des de la desafectació del primer treballador afectat per l’ERTE, encara que hagi estat de manera parcial. En definitiva, el termini dels 6 mesos comença a comptar des d’en el moment en què es va desafectar de l’ERTE al primer treballador.
Quines excepcions existeixen quant al compromís de la salvaguarda d’ocupació?
1r En el RDL 24/2020 es va permetre que els ERTE ETOP realitzats amb anterioritat al mes de juny de 2020, aplicaran exoneracions de les quotes de Seguretat Social, i el compromís de manteniment d’ocupació es va iniciar el 27 de juny i finalitzarà el 27 de desembre de 2020.
2n Nou termini d’altres 6 mesos més per a tots els nous ERTE que s’han regulat en el RDL 30/2020 que s’apliquin noves exoneracions de quotes, que començarà a computar des de la data que finalitzi l’anterior compromís de 6 mesos, al qual ja estava obligat.
3r Quan l’empresa es trobi en una situació de risc de concurs de creditors no és necessari mantenir l’obligació de manteniment d’ocupació durant 6 mesos. És important matisar que no s’aclareix com ha d’acreditar-se aquesta situació, entenent que ha de ser conforme als criteris i requisits de la normativa mercantil (la Llei Concursal).
L’última i més important, quina és la conseqüència de l’incompliment del manteniment d’ocupació?
El reintegrament de la totalitat de l’import de les cotitzacions del pagament de les quals van resultar exonerades, amb el recàrrec i els interessos de demora corresponents.
L’anterior torna a plantejar dubtes en la seva interpretació, perquè no queda clar si aquesta devolució serà la corresponent a aquells treballadors respecte als quals no es compleix el compromís, o respecte a tots els treballadors afectats.
Al meu entendre, aquesta última interpretació és la correcta, ja que és una obligació vinculada a tots els treballadors en situació d’ERTE. Dit això, en la pràctica pot arribar a produir-se una situació gravíssima, com és per exemple que les empreses amb grans plantilles de treballadors, només el reconeixement de la improcedència d’un sol acomiadament provocaria de forma directa l’obligació de retornar l’exoneració de quotes de tots els treballadors de l’ERTE.
Encara que he intentat resoldre els dubtes més habituals segur que unes altres s’han mantingut pel fet que el legislador no ha volgut aclarir-lo (ha tingut innombrables ocasions per a fer-ho), i això pot comportar un perjudici gravíssim per a les empreses i fins i tot la desaparició d’algunes d’elles, en el cas que no puguin mantenir el citat compromís de manteniment d’ocupació o salvaguarda d’ocupació durant els 6 mesos establerts.
Este artículo está disponible en: Castellano
