El pròxim 1 de juliol de 2020 entrarà en vigor el Reial decret 135/2021 de 2 de març pel qual s’aprova l’Estatut General de l’Advocacia Espanyola, que deroga l’anterior, publicat l’any 2001, vigent des de fa 20 anys. Aquesta normativa té per objecte regular la professió, dotant-la d’un marc normatiu modern i eficaç.
Amb la finalitat d’adaptar les normes col·legials de l’Advocacia Espanyola als canvis normatius operats des de l’anterior Estatut, sorgeix la necessitat d’actualitzar el ja existent, tenint en compte els canvis normatius operats en el marc regulador dels Col·legis Professionals per la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, incorporada al Dret Intern a través de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, de lliure accés a les activitats de serveis i al seu exercici, i de la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i al seu exercici.
Aquesta normativa essencial de l’exercici de l’advocacia queda així actualitzada de conformitat a les necessitats actuals, conferint-li un marc legislatiu modern i més eficaç, fortament influït per les disposicions comunitàries, així com les vigents normes del mercat i la competència, l’adaptació al nou marc competencial, i a més, modernitzant la mateixa estructura col·legial, així com les seves maneres de relacionar-se amb els col·legiats i aquells que demandin la prestació de serveis d’assessoria jurídica i de defensa en general.
Entre les principals novetats que es regulen en l’Estatut, podem destacar les següents:
– Regulació de la prestació de serveis en l’exercici de la professió en tot el territori nacional o europeu sempre que la seva normativa reguladora ho permeti.
– Especial recalcament en la defensa del secret professional que s’estén a totes les persones que col·laboren professionalment amb el Lletrat. El deure del secret professional “comprèn tots els fets, comunicacions, dades, informacions, documents i propostes que, com a professional de l’Advocacia, hagi conegut, emès o rebut en el seu exercici professional”. Aquest secret s’estén també als advocats d’empresa, als quals ara se’ls confereix la mateixa protecció que a tots els altres advocats.
– Regulació de les condicions de col·legiació dels professionals i les normes generals de funcionament dels col·legis d’advocats i del seu Consell General.
– Reconeixement exprés a la possibilitat de presentar reclamacions davant el CGPJ a conseqüència de retards injustificats i actes de Tribunals que hagin coartat la llibertat o independència dels Lletrats.
– Respecte a la publicitat dels serveis professions, es reconeix un principi de llibertat, però establint uns certs límits, reforçant els drets dels consumidors. Així, s’estableix que es podrà fer publicitat de manera lliure, però sempre amb uns límits ètics i amb ple respecte “a la independència, llibertat, dignitat i integritat com a principis essencials i valors superiors de la professió, així com el secret professional”. A més, el text destaca que no és possible fer publicitat amb “la promesa d’obtenir resultats que no depenguin exclusivament de l’activitat del professional de l’Advocacia.” I s’estableix que els advocats que es publicitin com a especialistes en alguna matèria determinada, hauran de respondre a la possessió de títols específics, o una pràctica professional que ho avali.
– En matèria de formació, es fa referència al dret i deure dels advocats de seguir una formació continuada i especialitzada amb la fi prestar els serveis de manera correcta. “Per garantir aquesta formació contínua, els Col·legis de l’Advocacia, principalment, a través de les escoles de pràctica jurídica, organitzaran activitats formatives d’actualització professional per als seus col·legiats i expediran en favor dels assistents, certificacions acreditatives de la seva assistència i aprofitament. També podran organitzar aquest tipus d’activitats conjuntament amb altres organitzacions públiques o privades, especialment, amb les Universitats.”
– Possibilitat de pèrdua de la condició d’advocat exercent o col·legiat davant l’impagament de 12 quotes mensuals.
– També es tracta la manera d’exercici de la professió, i s’aborda tant en forma societària, com no societària, amb disposicions específiques respecte de les societats professionals i multidisciplinàries.
– Respecte a la relació advocat-client, es reconeix el dret dels clients a rebre una informació adequada, en un notable exercici de transparència, i la garantia d’un servei d’atenció a consumidors i usuaris. S’ha de comunicar als clients prèviament una estimació dels honoraris a percebre, informar sobre la viabilitat del procediment, i d’aconsellar-li i informar-lo sobre les vies alternatives per a la millor satisfacció dels seus interessos, entre altres.
– Inclou el text, la promoció de mesures tendents tant a la conciliació de la vida familiar i laboral, com a la necessitat d’avançar, en les seves institucions en la igualtat entre homes i dones. Així, l’article 77 estableix que “Haurà de procurar-se la incorporació de mesures que promoguin la igualtat efectiva d’homes i dones en la provisió dels òrgans col·legials”.
– Organitzativament, s’aposta per la digitalització de la justícia. Conseqüència directa de la sobrevinguda crisi sanitària de la Covid-19.
Per tot el que s’ha exposat, a fi d’aconseguir una Justícia més àgil i eficaç ha resultat fonamental modernitzar la regulació de la professió d’advocat com a col·laborador necessari de la funció jurisdiccional. El paper que exerceix l’advocat en l’exercici de la seva professió i en defensa del seu client contribueix a millorar i incrementar la qualitat de la Justícia. L’Estatut defineix la funció i característiques de l’advocacia en el seu primer article com una professió lliure i independent que “presta un servei a la societat en interès públic”.
A conseqüència de la nova realitat social que s’ha anat transformant, l’exercici de l’advocacia evidencia la necessitat d’un nou marc normatiu, la qual cosa fa necessari la modificació d’aquest text legal que entrarà en vigor el pròxim 1 de juliol.
Este artículo está disponible en: Castellano
