Fa 13 anys que va entrar en vigor la Llei 2/2007 de 15 de març, de societats professionals (LSP). Al moment de la seva aprovació moltes societats es van adaptar a aquesta Llei però unes altres van entendre que la citada Llei no els era aplicable.
La conseqüència de no adaptar-se a la Llei, després del període concedit per a l’adaptació, que va acabar el passat 16 de juny de 2008, no és una altra que la dissolució de ple dret de la societat.
D’aquesta manera el Registrador pot cancel·lar d’ofici els seients registrals de la societat. En anterior article sobre la citada Llei ens qüestionem si els Registradors actuarien d’ofici dissolent les societats, tenint en compte la gravetat d’aquesta situació per a qualsevol companyia.
Doncs bé, ara com ara són moltes les qualificacions de Registradors de tota Espanya que cancel·len els seients registrals de les societats per la falta d’adaptació a la LSP.
Resolució de la Direcció general dels Registres i del Notariat (14 de juny de 2017)
Analitzant una de les últimes resolucions de la Direcció general dels Recursos i del Notariat (DGRN), concretament la de 14 de juny de 2017, coneixem un de punts suposats en els quals els registradors han dissolt de ple dret a una societat.
En el cas analitzat, una Societat Limitada l’activitat principal de la qual és la venda d’energia elèctrica, recorria a la DGRN en contra de la qualificació del Registrador mercantil de Burgos D. Ramón Vicente Modesto Caballero, qui va dissoldre de ple dret a la societat denegant la inscripció d’una escriptura de cessament i nomenament d’administrador de la companyia.
La cancel·lació registral es va produir perquè segons el parer del registrador una de les activitats contingudes en l’objecte social es tracta d’una activitat professional i per tant exigeix l’adaptació a aquesta Llei.
L’activitat en qüestió és la següent: “Prestació de serveis d’assessoria en els àmbits financer, comptable i fiscal”.
La companyia va recórrer a la DGRN al·legant que no es tracta d’una societat professional puix que no realitza activitats professionals i no existeix professionals entre els seus socis ni en l’òrgan d’administració. No obstant això, la DGRN dóna la raó al Registrador i manifesta:
- En primer lloc, que la dissolució de ple dret d’una societat es tracta d’una qualificació positiva del registrador i no negativa, de manera que la companyia no pot recórrer a la DGRN que únicament ha de conèixer dels recursos a qualificacions negatives dels Registradors.
D’aquesta manera la DGRN indica a la companyia recurrent que va haver d’acudir als Tribunals en aplicació de l’article 218 de la Llei Hipotecària.
- I, en segon lloc, entén que l’activitat enunciada en els estatuts socials és evidentment una activitat professional i per això exigeix l’adaptació a la Llei corresponent.
Cal recordar que les societats professionals són les “que tenen per objecte social l’exercici en comú d’una activitat professional que requereix titulació oficial o professional i inscripció en el Col·legi Professional corresponent”.
Manifesta la DGRN que la LSP va ser aprovada amb un clar objectiu que és el de protegir doblement als usuaris de serveis professionals, puix que dels deutes derivats d’activitats professionals no solament respon la societat professional, sinó també el soci profesional actuant.
Per aquest motiu, s’exigeixi a les societats professionals la subscripció d’un segur de responsabilitat civil al llarg de tota la vida social.
Enfront de les societats professionals existeixen les societats de mitjans, les societats de comunicació de guanys i les societats d’intermediació que tenen per objecte compartir infraestructura i distribuir els seus costos.
Recorda la DGRN que arran de la Sentència del Tribunal Suprem de 18 de juliol de 2012, són moltes les resolucions de la DGRN en aquest sentit així per exemple, 2 de juliol i 9 octubre de 2013, 4 de març i 18 d’agost de 2014, 20 de juliol de 2015, 17 d’octubre i 16 de desembre de 2016, 2 de març de 2017,etc.
Per això entén que d’existir dubtes sobre si determinades activitats de l’objecte social poden ser activitats professionals, amb subjecció per això a la LSP o bé es tracta de simples societats d’intermediació a les quals la LSP no és aplicable, ha d’estar-se a la declaració expressa de la companyia. Per tant la falta de declaració suposa que ens trobem davant una societat professional i per això obligada a adaptar-se a la Llei.
Tres possibles solucions que una companyia ha d’adoptar si el seu objecte social conté una activitat professional
En conclusió, són tres les possibles solucions que una companyia hauria d’adoptar si el seu objecte social conté una activitat professional:
- Modificar l’objecte social suprimint les activitats professionals.
- Adaptar-se a la Llei de societats professionals, així la majoria de professions liberals ho han fet arquitectes, advocats, dentistes, enginyers… fins i tot a les societats civils s’aplica la LSP i per això estan obligades a inscriure’s en el RM i en el Col·legi Professional corresponent.
- Realitzar una declaració expressa manifestant que es tracta d’una societat d’intermediació, de mitjans o de comunicació de guanys.
Este artículo está disponible en: Castellano English Deutsch
