Una cancel·lació d’alt efecte econòmic i jurídic
Una estranya sensació de calma tibant sembla sobrevolar aquesta setmana la ciutat de Barcelona, després de la cancel·lació, acordada de manera unilateral per l’entitat organitzadora GSMA, del Mobile World Congres 2.020 que havia de celebrar-se del 24 al 27 de febrer.
Al costat d’ell, encara que ni se’ls nomeni, també s’ha cancel·lat el primer Xside, organitzat per GSMA i els organitzadors del Sónar, un saló de la innovació i la creativitat, amb espais en horari diürn i concerts de música electrònica a la nit i se suspèn també el 4 Years From Now (4YFN), que havia d’agrupar els emprenedors i inversors.
Sembla evident que estem davant la calma prèvia a una multitud de reclamacions, judicials o extrajudicials, de les conseqüències econòmiques i dels danys i perjudicis que significarà aquesta cancel·lació per als afectats. I tots els intervinents han d’estar preparats i han de fer una anàlisi jurídica de la seva situació real, bé sigui com damnificat, bé com a responsable, davant la complicada batalla legal que s’obre per a dilucidar a qui correspon l’assumpció de les pèrdues milionàries que es produiran per la no celebració del certamen i consultar, a la vista dels seus respectius contractes, davant els qui poden resultar responsables, qui són els responsables davant ells i el que i el quàntum de les reclamacions que poden interposar o rebre, així com els passos previs que haguessin de fer per a la millor defensa dels seus interesso, ja que davant la gran varietat de situacions, inicialment tots poden pretendre reclamar-se entre si, per haver rebut quanties sense prestar els serveis o haver preparat serveis sense rebre quanties, amb el joc intermedi de quants segurs puguin estar implicats i les seves cobertures en cas que s’accepti la causa de força major o no. En definitiva, qui ha de respondre en cada cas i per què quanties.
Com tots sabem, l’organització va decidir suspendre l’esdeveniment al·legant unes raons de força major, afirmant, segons el seu propi comunicat, que:
“Amb el degut respecte a l’ambient segur i saludable a Barcelona i el país amfitrió, la GSMA ha cancel·lat el MWC Barcelona 2020 perquè la preocupació global respecte al brot de coronavirus, la preocupació pels viatges i altres circumstàncies, fan que sigui impossible que la GSMA celebri l’esdeveniment”; “La GSMA i les administracions públiques continuaran treballant a l’uníson i amb suport mutu per a celebrar el MWC del 2021 i les futures edicions”
És cert que al llarg de la setmana passada vam assistir a un degoteig constant de baixes però no és menys cert que moltes d’aquestes empreses, al seu torn, formen part del mateix Consell d’Administració de GSMA que és una organització que, com indica en la seva pàgina web,
“representa els interessos dels operadors mòbils a tot el món, unint a més de 750 operadors amb gairebé 400 companyies en l’ecosistema mòbil més ampli, inclosos fabricadors de dispositius i dispositius, companyies de programari, proveïdors d’equips i companyies d’Internet, així com organitzacions en sectors industrials adjacents”.
I, sobretot, aquest perill per a la salut ha estat reiteradament negat tant pel ministre de Sanitat com per la consellera de Salut, els qui han declarat reiteradament davant les cambres que no existeix cap motiu de salut pública per a suspendre el congrés.
En conseqüència, no sembla que, jurídicament, pugui basar-se aquesta pretesa cancel·lació per força major i aquest risc per a la salut pública en els mateixos comunicats d’unes empreses que són al seu torn membres rellevants de la mateixa GSMA, màximament quan s’ha mantingut la seva presència en la Fira de la integració d’audiovisuals i electrònica, l’Integrated Systems Europe (ISE) d’Amsterdam. Difícilment, es podrà provar que venir a Barcelona aquesta setmana és més perillós que anar a Amsterdam, per la qual cosa considero difícil concloure si ha concorregut o no d’una força major.
Veurem, a més, que succeeix amb el pròxim esdeveniment programat per GSMA, el Mobile 360 Security for 5G, que ha de celebrar-se a la Haia (Països Baixos) els dies 29 i 30 d’abril del present any.
Per tant, si s’arribés a descartar l’existència de força major com a raó per a la cancel·lació de l’esdeveniment, s’obre la porta a les reclamacions que els diferents afectats puguin plantejar pels danys i perjudicis soferts per tal cancel·lació.
Per això, tots els afectats deuen, en primer lloc, aclarir aquest extrem de la relació jurídica i valorar, convenientment assessorats, l’abast de l’incompliment i les quanties a les quals poguessin tenir dret en uns casos o a les quals hauran de respondre en uns altres.
Des d’un punt de vista exclusivament jurídic són moltes les qüestions integrants de la controvèrsia, tantes que aconsellen sens dubte que tots els afectats busquin un assessorament global amb capacitat d’enfocar el problema des dels seus molt diferents prismes. I és que, si un revisa la lletra petita dels contractes subscrits entre els operadors, entre els seus múltiples condicions es troba una clàusula en la qual s’exonera a l’organització de les responsabilitats en cas que no pugui complir les seves obligacions per causa de força major, i aquí radica el quid de la qüestió, el joc de responsabilitats dependrà de si els Jutjats i Tribunals avalen o no la pretesa força major al·legada per l’organització.
Els afectats són molts i de diverses índoles, sent les relacions jurídiques en joc molt variades, perquè ens trobem des dels expositors que no han pogut acudir per la cancel·lació i que han assumit una sèrie de despeses més enllà de l’import pagat a l’organització i que va des d’hotels, bitllets d’avió, esdeveniments contractats, muntatges d’estand…., que, depenent de les condicions de cancel·lació hauran d’abonar i, si escau, reclamar a les empreses prestadores de serveis com a hotels, serveis de servei d’àpats i altre i un llarg etcètera. En definitiva, es tracta de:
- Determinar si hi ha hagut o no una raó de força major per a la cancel·lació de l’esdeveniment.
- Fixar els danys soferts per cadascun dels afectats i el possible responsable.
- Iniciar, si escau, la reclamació que correspongui sigui enfront de l’organització o enfront d’altres eventuals obligats.
Este artículo está disponible en: Castellano English
