En els darrers anys s’han popularitzat les empreses de repartiment a domicili mitjançant aplicacions mòbil com bé poden ser Glovo, Deliveroo, Ubereats, entre altres. Aquestes aplicacions ens permeten satisfer els nostres capritxos des de la comoditat de la nostra llar, mitjançant el lliurament a domicili de productes a través de repartidors que, comunament, són coneguts com a “Riders”(generalment, per desplaçar-se amb bicicleta, patinet o motocicleta).
Amb l’arribada de les noves tecnologies no podia faltar l’existència de polèmica. I és que unes certes empreses del sector van aprofitar l’absència d’una regulació expressa per a aquesta figura, contractant “falsos autònoms”, o cosa que és el mateix, treballadors per compte d’altri que es veuen obligats a donar-se d’alta com a autònoms, però amb les característiques pròpies d’un assalariat (amb els avantatges que això comporta per a l’empresa en relació amb les responsabilitats de la Seguretat Social).
Davant la necessitat d’una regulació amb la qual garantir els drets laborals dels treballadors, i després d’una demora més que notòria, el Consell de Ministres va aprovar el Reial decret llei 9/2021, d’11 de maig, pel qual es modifica el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, per garantir els drets laborals de les persones dedicades al repartiment en l’àmbit de plataformes digitals.
El passat 12 d’agost de 2021, transcorreguts tres mesos des que s’aprovés la normativa, va entrar en vigor la “Llei Rider”, conformada per un article únic, una disposició addicional, i dues disposicions finals, limitant la seva aplicació a les empreses de repartiment a domicili.
Com veurem, els canvis introduïts per aquesta nova normativa són breus, però de gran importància en relació amb als drets dels “Riders”.
En primer lloc, ens trobem amb l’article únic, pel qual es modifica l’Estatut dels Treballadors, introduint la lletra d) en l’article 64.4, que diu així:
“d) Ser informat per l’empresa dels paràmetres, regles i instruccions en els quals es basen els algorismes d’intel·ligència artificial que afecten la presa de decisions que poden incidir en les condicions de treball, l’accés i manteniment de l’ocupació, inclosa l’elaboració de perfils.”
Per què és important conèixer com funciona un algorisme? És més senzill del que sembla. Les aplicacions de repartiment a domicili es nodreixen d’un algorisme basat en puntuacions. És a dir, cada repartidor té una puntuació l’origen de la qual avui dia era un secret molt ben guardat. Doncs bé, aquesta puntuació els assigna horaris de treball segons demanda, més o menys hores de repartiment al dia, etc. Si aquesta puntuació disminueix l’endemà, al repartidor se li penalitza greument, reduint la seva jornada de treball o, fins i tot, deshabilitant l’accés a l’aplicació per un període determinat.
Amb aquesta nova regulació, es persegueix no sols una major transparència per part de les empreses de repartiment i compliment de la normativa, sinó garantir que no estiguem davant supòsits de discriminació i arbitrarietat a l’hora d’assignar repartidors, podent els comitès d’empresa sol·licitar a aquesta última la informació requerida quan sigui necessari.
Així mateix, d’acord amb la lletra d), el comitè d’empresa tindrà dret a rebre la còpia bàsica dels contractes, així com la notificació de les pròrrogues i de les denúncies corresponents als mateixos en el termini de deu dies següents al fet que tinguessin lloc.
Com bé s’exposa en l’Exposició de Motius de la “Llei Rider”, els algorismes mereixen una atenció i anàlisi exhaustiva, màximament quan les noves tecnologies se serveixen d’ells dia a dia i alteren l’esquema tradicional de participació dels treballadors en les empreses. És per això que la nova legislació és determinant per concedir unes garanties i drets als treballadors. Adaptar-se o morir.
En segon lloc, i sens dubte l’addició amb major repercussió en els mitjans, s’afegeix a l’Estatut dels Treballadors la Disposició Addicional Vint-i-tresena, per la qual es reconeix la presumpció de laboralitat en l’àmbit de les plataformes digitals de repartiment i diu així:
“Per aplicació del que s’estableix en l’article 8.1, es presumeix inclosa en l’àmbit d’aquesta llei l’activitat de les persones que prestin serveis retribuïts consistents en el repartiment o distribució de qualsevol producte de consum o mercaderia, per part d’ocupadores que exerceixen les facultats empresarials d’organització, direcció i control de manera directa, indirecta o implícita, mitjançant gestió algorítmica del servei o de les condicions de treball, a través d’una plataforma digital”.
Aquest afegit pretén traslladar el criteri jurisprudencial de la recent STS 805/2020, de 25 de setembre, per la qual es resol a favor de la laboralitat de les prestacions de serveis en plataformes digitals de repartiment, requerint per a això l’adaptació dels requisits de dependència i alienitat al context actual.
Si acudim a l’article 8.1 de l’Estatut dels Treballadors podrem observar com ja s’incloïa una presumpció de laboralitat en la prestació d’un servei per compte i dins de l’àmbit d’organització i direcció d’un altre a canvi d’una retribució. En aquest sentit, podem plantejar-nos dues qüestions: Si existia relació de laboralitat, per què és necessària la modificació de l’Estatut dels Treballadors? En quina mesura influeix en les garanties i drets laborals dels repartidors?
Doncs bé, hem de partir que aquesta relació de laboralitat es presumeix iuris tantum, per la qual cosa hauran de ser els Tribunals els qui resolguin sobre si existeix relació de laboralitat o bé el repartidor és un treballador autònom. Com bé s’estableix en l’Exposició de Motius, “l’eficàcia de la nova disposició addicional vint-i-tresena, basada, com s’ha exposat, en la valoració de la naturalesa real del vincle, dependrà en gran manera de la informació verificable que es tingui sobre el desenvolupament de l’activitat a través de plataformes, que ha de permetre discernir si les condicions de prestació de serveis manifestades en una relació concreta encaixen en la situació escrita per aquesta disposició”.
Per això, tant els Tribunals com la mateixa Inspecció de Treball tindran una nova via per analitzar si la relació que uneix a l’empresa amb el treballador ho és en règim de laboralitat, gràcies a l’accés a la documentació i informació per part dels comitès d’empresa.
Tot això redunda en majors garanties per als treballadors, podent conèixer amb exactitud, o això es pretén, si es produeix qualsevol classe de discriminació, per la raó que sigui, que pugui afectar lleu o greument a la seva situació laboral. Així mateix, permet que, davant qualsevol discrepància entre el repartidor i l’empresa sobre la naturalesa de la seva relació, puguin acudir a la via judicial amb uns arguments sòlids i recollits en un text legal, com és l’Estatut dels Treballadors. És cert que encara queda un camí molt llarg per recórrer, més encara quan les tecnologies avancen a un ritme alarmant, sent necessari adaptar-nos a elles, socialment i jurídicament. Amb la “Llei Rider” s’ha fet un pas endavant en la protecció dels drets laborals dels repartidors, permetent un major compliment de la normativa per part d’aquestes empreses del sector, una batalla que es va iniciar llarg temps enrere.
Este artículo está disponible en: Castellano
