En les targetes banc\u00e0ries, existeixen diferents possibilitats de pagament:<\/p>\n
<\/p>\n
Encara que s’exigeix que en tot cas el client sigui perfectament informat de les condicions econ\u00f2miques que comporten la utilitzaci\u00f3 dels diferents tipus de targeta existents, la pr\u00e0ctica fa concloure que no sempre \u00e9s aix\u00ed i que els consumidors no sempre s\u00f3n informats de les condicions a les quals se sotmeten generant en molts casos situacions indesitjables de sobreendeutament.<\/p>\n
<\/p>\n
Les targetes revolving<\/em> tal com estableix el Banc d’Espanya s\u00f3n una tipologia especial de targeta de cr\u00e8dit, que la seva principal caracter\u00edstica \u00e9s l’establiment d’un l\u00edmit de cr\u00e8dit que el seu disponible coincideix inicialment amb aquest l\u00edmit, que disminueix segons es realitzen c\u00e0rrecs (compres, disposicions en efectiu, transfer\u00e8ncies, liquidacions d’interessos i despeses i uns altres) i es reposa amb abonaments (pagament dels rebuts peri\u00f2dics, devolucions de compres\u2026), aix\u00ed com els interessos, comissions i altres despeses generades que es financen conjuntament.<\/p>\n \u00c9s a dir, s\u00f3n targetes de cr\u00e8dit que permeten la devoluci\u00f3 del cr\u00e8dit de forma ajornada mitjan\u00e7ant el pagament de quotes peri\u00f2diques que varien en funci\u00f3 de les quantitats disposades. Dins dels l\u00edmits fixats per part de l’entitat pot fixar-se l’import de la quota, per\u00f2 \u00e9s necessari tenir en compte que amb cada quota pagada el cr\u00e8dit es reconstitueix, \u00e9s a dir, es pot tornar a disposar de l’import del capital amortitzat en cada quota.<\/p>\n D’aqu\u00ed el seu nom revolving,<\/em> per la qual cosa constitueix un cr\u00e8dit que es renova de manera autom\u00e0tica al seu venciment mensual, de tal forma que en realitat \u00e9s un cr\u00e8dit rotatiu que s’equip\u00e9s a una l\u00ednia de cr\u00e8dit permanent. Sobre el capital disposat s’aplica el tipus d’inter\u00e8s pactat. Addicionalment, si es produeixen impagaments, el deute es capitalitza novament amb meritaci\u00f3 d’interessos.<\/p>\n El funcionament revolving consisteix en la disposici\u00f3 d’un cr\u00e8dit amb un l\u00edmit determinat, l’amortitzaci\u00f3 del qual s’efectua amb les quotes mensuals abonades al banc, comptant amb un tipus d’inter\u00e8s generalment m\u00e9s elevat que l’utilitzat en els pr\u00e9stecs que normalment oscil\u00b7la entre el 20% i el 30%, i que s’intenta justificar en l’elevat risc del finan\u00e7ament concedit per les entitats emissores d’aquest tipus de targetes.<\/p>\n El prestatari disposa d’un import m\u00e0xim del qual pot disposar sense l\u00edmit temporal. No es requereix cap mena de garantia per a la seva concessi\u00f3 ni es realitza un estudi de solv\u00e8ncia del prestatari. A mesura que es va amortitzant l’import disposat es pot tornar a disposar i aix\u00ed successivament.<\/p>\n Pel que en aquest tipus de targetes \u00e9s molt important informar-se de com ser\u00e0 amortitzat el deute, i la primera elecci\u00f3 \u00e9s en quin termini, at\u00e8s que si es tria pel pagament total del deute, les entitats no solen cobrar interessos. No obstant aix\u00f2, si el pagament \u00e9s a terminis, es generen interessos que tal com ja avan\u00e7\u00e0vem solen ser bastant alts justificats per l’alt risc del finan\u00e7ament concedit.<\/p>\n Per tot el que s’ha exposat, en targetes d’aquesta tipologia des del Departament de Conducta de Mercat i Reclamacions del Banc d’Espanya es considera que una bona pr\u00e0ctica financera consistiria que, per a casos en els quals l’amortitzaci\u00f3 del principal es vagi a realitzar en un termini molt llarg, l’entitat facilit\u00e9s de forma peri\u00f2dica informaci\u00f3 al seu client sobre els seg\u00fcents extrems:<\/p>\n <\/p>\n La Sent\u00e8ncia dictada per part el Tribunal Suprem, Sala 1r, dictada en Ple, de 25 de novembre de 2015 (n\u00fam.62872015) va declarar la nul\u00b7litat d’un contracte de targeta revolving<\/em> amb base a la infracci\u00f3 de l’article 1.1 de la Llei de 23 de juliol de 1908, de repressi\u00f3 d’usura.<\/p>\n Es planteja el car\u00e0cter usurari d’un cr\u00e8dit revolving<\/em> concedit per una entitat financera a un consumidor a un tipus d’inter\u00e8s remuneratori del 24,6% TAE, incrementats en 4,5% punts percentuals per a l’inter\u00e8s de demora.<\/p>\n El Jutjat d’Inst\u00e0ncia i l’Audi\u00e8ncia van dictaminar a favor de l’entitat prestadora i van rebutjar que un 24,6% TAE pogu\u00e9s considerar-se usurari. Aix\u00ed mateix, es va rebutjar que l’inter\u00e8s de demora pogu\u00e9s ser considerat abusiu. Davant aquest resultat, el prestatari va rec\u00f3rrer en cassaci\u00f3 insistint en els seus dos arguments essencials, aix\u00f2 \u00e9s, contra els interessos pactats, sol\u00b7licitant es declar\u00e9s els interessos remuneratoris com a usuraris i els de demora com a abusius.<\/p>\n El Tribunal Suprem en la seva Sent\u00e8ncia estableix que perqu\u00e8 l’operaci\u00f3 credit\u00edcia pugui ser considerada usur\u00e0ria, n’hi ha prou que es donin els requisits previstos en el primer inc\u00eds de l’art. 1 de la Llei, aix\u00f2 \u00e9s \u201cque s’estipuli un inter\u00e8s notablement superior al normal dels diners i manifestament desproporcionat a les circumst\u00e0ncies del cas\u201d sense que sigui exigible, que, acumuladament s’exigeixi \u201cque ha estat acceptat pel prestatari a causa de la seva situaci\u00f3 angoixant, de la seva inexperi\u00e8ncia o del limitat de les seves facultats mentals<\/em>\u201d.<\/p>\n L’inter\u00e8s remuneratori estipulat va ser del 24,6% TAR. El Tribunal en la seva Sent\u00e8ncia recull que per a determinar si l’inter\u00e8s \u00e9s notablement superior al normal dels diners, no \u00e9s el nominal, sin\u00f3 la taxa anual equivalent (TAE) que es calcula prenent en consideraci\u00f3 qualsevol dels pagaments que el prestatari ha de realitzar al prestador per ra\u00f3 del pr\u00e9stec conforme a uns est\u00e0ndards legalment predeterminats. Es tracta de comparar-ho amb l’inter\u00e8s normal o habitual en concurr\u00e8ncia amb les circumst\u00e0ncies del cas i la llibertat existent en aquesta mat\u00e8ria. El Suprem considera que una difer\u00e8ncia entre la TAE fixada en l’operaci\u00f3 i l’inter\u00e8s mitj\u00e0 dels pr\u00e9stecs al consum en la data en qu\u00e8 va ser concertat permet considerar l’inter\u00e8s estipulat com \u201cnotablement superior al normal dels diners<\/em>\u201d.<\/p>\n Per considerar el que es considera com a \u201cl\u2019inter\u00e8s normal\u201d pot acudir-se a les estad\u00edstiques que publica el Banc d’Espanya, prenent com a base la informaci\u00f3 que mensualment han de facilitar-li les entitats de cr\u00e8dit sobre els tipus d’inter\u00e8s que apliquen a diverses modalitats d’operacions actives i passives.<\/p>\n A m\u00e9s, com a requisit exigit, s’estableix que l’inter\u00e8s ha de ser \u201cmanifestament desproporcionat amb les circumst\u00e0ncies del cas<\/em>\u201d. Tal com es recull en la mateixa Sent\u00e8ncia, l’entitat financera que va concedir el cr\u00e8dit revolving<\/em> no va justificar la concurr\u00e8ncia de circumst\u00e0ncies excepcionals que expliquin l’estipulaci\u00f3 d’un inter\u00e8s notablement superior al normal en les operacions de cr\u00e8dit al consum.<\/p>\n Es recull que l’alt tipus d’inter\u00e8s no pot veure’s justificat sobre la base del risc derivat de l’alt nivell d’impagaments, no podent justificar-se l’elevat tipus d’inter\u00e8s tan desproporcionat en operacions de finan\u00e7ament al consum, sobre la base del risc derivat de l’alt nivell d’impagaments nuat a operacions de cr\u00e8dit al consum concedides d’una manera \u00e0gil i sense si m\u00e9s no comprovar adequadament la capacitat de pagament per part del prestatari. Aix\u00f2, at\u00e8s que la concessi\u00f3 de pr\u00e9stecs al consum de manera irresponsable a tipus d’inter\u00e8s elevats facilita el sobreendeutament dels consumidors comportant d’aquesta manera, que els qui compleixen regularment les seves obligacions hagin de carregar amb les conseq\u00fc\u00e8ncies de l’elevat nivell d’impagaments, no podent ser objecte de protecci\u00f3 jur\u00eddica i no podent ser justificable un inter\u00e8s tan elevat.<\/p>\n El Tribunal Suprem en la seva resoluci\u00f3 estableix que el car\u00e0cter usurari del cr\u00e8dit revolving<\/em> comporta la nul\u00b7litat, que ha estat qualificada expressament pel m\u00e9s alt Tribunal com a radical, absoluta i origin\u00e0ria.<\/p>\n Les conseq\u00fc\u00e8ncies de la nul\u00b7litat es recullen en l’article 3 de la Llei de la Repressi\u00f3 de la Usura, aix\u00f2 \u00e9s, el prestatari estar\u00e0 obligat a lliurar tan sols la suma rebuda, \u00e9s a dir, l’entitat financera tindr\u00e0 l’obligaci\u00f3 de retornar tots els interessos abonats pel client.<\/p>\n Per tant, i en aplicaci\u00f3 del control derivat de la Llei de 23 de juliol de 1908, generalment coneguda com a Llei Azc\u00e1rate, l’estipulaci\u00f3 corresponent podr\u00e0 i haur\u00e0 de ser declarada nul\u00b7la quan l’inter\u00e8s previst sigui \u201cnot\u00f2riament superior al normal \u00fas dels diners i manifestament desproporcionat amb les circumst\u00e0ncies del cas<\/em>\u201d.<\/p>\n Per determinar quan l’inter\u00e8s remuneratori \u00e9s \u201cnot\u00f2riament superior al normal dels diners<\/em>\u201d el referent no deu ser l’inter\u00e8s mitj\u00e0 en les operacions de cr\u00e8dit al consum, sin\u00f3 l’espec\u00edfic dels contractes de cr\u00e8dit revolving<\/em> per ser est el mercat rellevant.<\/p>\n I a objecte de determinar quin \u00e9s \u201cl\u2019inter\u00e8s normal dels diners<\/em>\u201d en el mercat dels cr\u00e8dits revolving<\/em>, \u00e9s recomanable acudir a la informaci\u00f3 estad\u00edstica que proporciona el Banc d’Espanya.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En el dia a dia \u00e9s com\u00fa la utilitzaci\u00f3 de les targetes de cr\u00e8dit com a mitj\u00e0 de pagament per efectuar les diferents compres. Moltes s\u00f3n les varietats que ofereixen les diferents entitats banc\u00e0ries i de les quals, no obstant aix\u00f2, no coneixem en absolut el funcionament d’aquestes.<\/p>\n","protected":false},"author":21,"featured_media":1868,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","_mo_disable_npp":""},"categories":[102],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupogispert.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1876"}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupogispert.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupogispert.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupogispert.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/21"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupogispert.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1876"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/grupogispert.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1876\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1877,"href":"https:\/\/grupogispert.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1876\/revisions\/1877"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupogispert.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1868"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupogispert.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1876"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupogispert.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1876"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupogispert.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1876"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}\n
Les targetes revolving<\/em> i el pronunciament del Tribunal Suprem en la seva Sent\u00e8ncia de data 25 de novembre de 2015 (Cas Sygma)<\/h3>\n